Obres del col·lector de la Riera de l'escorxador o de la Vall del Poble.

Obres del col·lector de la Riera de l'escorxador o de la Vall del Poble al seu pas per prop de Can Femades, que s'observa a la fotografia, ja en terme municipal de Cornellà. La riera encara passava descoberta al costat del nou col·lector, com s'observa a la fotografia. S'observen també al fons, a la dreta, dues banderes situades a les dues torres d'entrada de la que va ser la primera seu de la Caserna de la Remunta, un edifici amb tres façanes situat entre la Riera de l'escorxador, el carrer Barcelona, on estava l'entrada principal i les dues torres, que rendien a un pati interior, i el carrer Major, on hi havia també una petita porta de servei que hi donava accés al mateix. En aquesta època, finals dels anys cinquanta, encara era propietat de l'exèrcit.

Caserna de La Remunta

Vista del cos central del conjunt i els seus jardins. Es veu el cos central del conjunt i els jardins de la Caserna de la Remunta, amb la façana de l'edifici principal. Aquest edifici principal, que es pot observar molt bé en aquesta fotografia, era una casa pairal que va ser construïda el 1691 que va ser anomenada al llarg del temps amb diferents motius, entre altres, Can Mèlich, Can Nadal i Ca n'Angulo. La masia és de planta basilical amb coberta a quatre aigües al cos central i a una sola als dos costats. El costat dret presenta adossada una terrassa. A la façana principal hi ha tres obertures en planta baixa, i tres més al primer pis, però la porta principal es troba situada al centre del primer pis i s'hi accedeix mitjançant una escala doble, com s'observa, fet relativament normal en aquest tipus de masies, com la que va ser del general Manso, a la Marina. Hi ha la data de 1691 a la llinda de la porta posterior. El Canal de la Infanta passava des de 1819 just al costat de la part de darrera de la finca. El l'exèrcit, que ja comptava amb una caserna d'infanteria molt a prop d'aquesta masia des de 1740, la va llogar el 1862 per tal d'instal·lar allà un esquadró de remuntadors d'artilleria. Posteriorment, l'any 1868, la va comprar juntament amb les 8,5 hectàrees de terreny que l'envolten, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua de l'enginyer agrònom d'Isidor d'Angulo i Agustí. Des de llavors se li va donar un altre ús: El de dipòsit de cavalls sementals per a la cria i cura dels cavalls de l'exèrcit. Va ser Dipòsit de Sementals d'Artilleria fins a l'any 1926, data en què va passar a ser el 4t Dipòsit de Sementals de Cavalleria, i va estar en funcionament fins a l'any 1994, data en què l'exèrcit desocupa la caserna i s'instal·la al seu lloc l'Escola de Capacitació Agrària de la Generalitat de Catalunya fins a l'any 2011. El 1886 es van construir unes instal·lacions annexes destinades als animals: Quadres, infermeria veterinària, ferreria... Són edificis d'una o dues plantes realitzades en obra vista i cobertes de sostre a dues aigües. Les obertures són d'arc de mig punt o d'arc rebaixat i hi ha alguns elements decoratius com ara pilastres adossades als murs. Els sementals que tenia l'exèrcit eren molt coneguts i valorats arreu de Catalunya, ja que es tractava d'animals de gran qualitat, poderoses races de tir com a bretons, perxerons i ardenes, adequats per als treballs de camp. Tenien un calendari de desplaçaments a diferents pobles de Catalunya per cobrir les eugues de pagesos i ramaders, que així podien aconseguir bons exemplars. També més endavant, va haver-hi animals de cadira i tir lleuger: Sementals de pura raça àrab, pura raça espanyola i altres races esportives. De quan en quan sortien en formació pels carrers de l'Hospitalet, fet que despertava, òbviament, molta expectació entre tothom, sobretot els infants. Des de 2011 l'Ajuntament de l'Hospitalet ha anat remodelant aquest espai enderrocant algunes de les edificacions obsoletes d'aquesta antiga caserna, rehabilitant unes altres per altres usos (Esplai Xixell, Guarderia Patufet, i la casa Pairal, que espera encara la rehabilitació, entre elles), integrant dins la xarxa urbana aquest nou espai guanyat per a la ciutat obrint nous carrers que el connecten i creant un gran parc públic, el Parc de la Remunta, al voltant del qual s'han anat construint diferents blocs de pisos. Està catalogada en el PEPPA amb núm. 52

Festivitat de Sant Jaume a la Remunta

Celebració del dinar al pati del recinte de la Remunta. L'alcalde Ramon Solanich i Riera està assegut al costat dels principals càrrecs civils i militars de la ciutat

Festivitat de Sant Jaume a la Remunta

Celebració del dinar al pati del recinte de la Remunta. L'alcalde Ramon Solanich i Riera està assegut al costat dels principals càrrecs civils i militars de la ciutat

Festivitat de Sant Jaume a la Remunta

Celebració del dinar al pati del recinte de la Remunta. L'alcalde Ramon Solanich i Riera està assegut al costat dels principals càrrecs civils i militars de la ciutat

Festivitat de Sant Jaume a la Remunta

L'alcalde Ramon Solanich i Riera acompanyat d'autoritats militars, per assistir a la missa de campanya del seu patró

Festivitat de Sant Jaume a la Remunta

L'alcalde Ramon Solanich i Riera acompanyat d'autoritats militars, per assistir a la missa de campanya del seu patró

Festivitat de Sant Jaume a la Remunta

Celebració del dinar al pati del recinte de la Remunta. L'alcalde Ramon Solanich i Riera està assegut al costat dels principals càrrecs civils i militars de la ciutat

Festivitat de Sant Jaume a la Remunta

Celebració del dinar al pati del recinte de la Remunta. L'alcalde Ramon Solanich i Riera està assegut al costat dels principals càrrecs civils i militars de la ciutat

Festivitat de Sant Jaume a la Remunta

Celebració de la missa de campanya. En els primers llocs hi ha els càrrecs civils i militars de la ciutat, entre els quals es veu l'alcalde Ramon Solanich i Riera

Festivitat de Sant Jaume a la Remunta

Celebració de la missa de campanya. En els primers llocs hi ha els càrrecs civils i militars de la ciutat, entre els quals es veu l'alcalde Ramon Solanich i Riera. Al fons es distingeix l'edifici de Can Famades

Festivitat de Sant Jaume a la Remunta

Celebració de la missa de campanya. En els primers llocs hi ha els càrrecs civils i militars de la ciutat, entre els quals es veu l'alcalde Ramon Solanich i Riera. Al fons es distingeix l'edifici de Can Famades

Caserna de La Remunta

Es veu el cos central del conjunt de la Caserna de la Remunta, amb part de la façana de l'edifici principal i el seu lateral dret, on hi havia la cantina, on un grup de militars, a la porta d'aquesta, miren a la càmera en actitud relaxada. Aquest edifici principal, el que es pot observar en aquesta fotografia, era una casa pairal que va ser construïda el 1691 que va ser anomenada al llarg del temps amb diferents motius, entre altres, Can Mèlich, Can Nadal i Ca n'Angulo. La masia és de planta basilical amb coberta a quatre aigües al cos central i a una sola als dos costats. El costat dret presenta adossada una terrassa. A la façana principal hi ha tres obertures en planta baixa, i tres més al primer pis, però la porta principal es troba situada al centre del primer pis i s'hi accedeix mitjançant una escala doble, fet relativament normal en aquest tipus de masies. Hi ha la data de 1691 a la llinda de la porta posterior. El Canal de la Infanta passava des de 1819 just al costat de la part de darrera de la finca. El l'exèrcit, que ja comptava amb una caserna d'infanteria molt a prop d'aquesta masia des de 1740, la va llogar el 1862 per tal d'instal·lar allà un esquadró de remuntadors d'artilleria. Posteriorment, l'any 1868, la va comprar juntament amb les 8,5 hectàrees de terreny que l'envolten, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua de l'enginyer agrònom d'Isidor d'Angulo i Agustí. Des de llavors se li va donar un altre ús: El de dipòsit de cavalls sementals per a la cria i cura dels cavalls de l'exèrcit. Va ser Dipòsit de Sementals d'Artilleria fins a l'any 1926, data en què va passar a ser el 4t Dipòsit de Sementals de Cavalleria, i va estar en funcionament fins a l'any 1994, data en què l'exèrcit desocupa la caserna i s'instal·la al seu lloc l'Escola de Capacitació Agrària de la Generalitat de Catalunya fins a l'any 2011. El 1886 es van construir unes instal·lacions annexes destinades als animals: Quadres, infermeria veterinària, ferreria... Són edificis d'una o dues plantes realitzades en obra vista i cobertes de sostre a dues aigües. Les obertures són d'arc de mig punt o d'arc rebaixat i hi ha alguns elements decoratius com ara pilastres adossades als murs. Els sementals que tenia l'exèrcit eren molt coneguts i valorats arreu de Catalunya, ja que es tractava d'animals de gran qualitat, poderoses races de tir com a bretons, perxerons i ardenes, adequats per als treballs de camp. Tenien un calendari de desplaçaments a diferents pobles de Catalunya per cobrir les eugues de pagesos i ramaders, que així podien aconseguir bons exemplars. També més endavant, va haver-hi animals de cadira i tir lleuger: Sementals de pura raça àrab, pura raça espanyola i altres races esportives. De quan en quan sortien en formació pels carrers de l'Hospitalet, fet que despertava, òbviament, molta expectació entre tothom, sobretot els infants. Des de 2011 l'Ajuntament de l'Hospitalet ha anat remodelant aquest espai enderrocant algunes de les edificacions obsoletes d'aquesta antiga caserna, rehabilitant unes altres per altres usos (Esplai Xixell, Guarderia Patufet, i la casa Pairal, que espera encara la rehabilitació, entre elles), integrant dins la xarxa urbana aquest nou espai guanyat per a la ciutat obrint nous carrers que el connecten i creant un gran parc públic, el Parc de la Remunta, al voltant del qual s'han anat construint diferents blocs de pisos. Està catalogada en el PEPPA amb núm. 52

Primera seu de la Caserna de La Remunta. Antiga entrada al recinte que donava accés a l'entrada principal.

Vista de la construcció del carrer Barcelona que feia cantonada amb Riera de l'Escorxador. Fotografia extreta de l'Expedient de Contribució Urbana de 1970. Aquesta construcció va ser antigament l'entrada al pati interior que donava accérs a l'entrada principal de la que va ser la primera seu que va ocupar la Caserna de la Remunta, instal·lada des de 1862 a la gran finca agrària coneguda com a Ca n' Angulo, o Can Mèlic, situada molt a la vora d'aquest edifici, però present a la ciutat des de 1740, al mateix indret que ocupava aquest edifici. Així ens ho explica un document notarial del 14 d’octubre de 1740, Manual 5, foli 426 de l’Arxiu Notarial de Protocols de Barcelona, redactat en llatí pel notari Joan Olzina i Cabanes on deixa constància de l’establiment de contracte emfitèutic entre el pagès de Cornellà Francesc Femades i Puigventòs i els regidors de l’Ajuntament de l’Hospitalet Anton Gaià, Anton Prats i Roqueta, Josep Riera i Salom i Jacint Bofill, amb el vist i plau de l’alcalde de l'època Jaume Hosta. Es detalla en aquest document que, essent Francesc Femades propietari d’un gran casalot amb un gran pati de 1654, situat al començament del carrer Major de l’Hospitalet, que ell no habitava i que requeria obres de millora, que ell no volia fer, i donat que l’Ajuntament de l’Hospitalet cercava un edifici per poder instal·lar correctament les tropes destacades o de pas per l’Hospitalet, per alliberar els veïns del poble d’haver d’allotjar-les a les seves llars particulars, amb les molèsties que això els comportava i que, havent visitat els representants del Consistori diversos edificis del poble, inclòs el seu, i havent arribat aquests a la conclusió que era el que més satisfactòriament reunia les condicions per poder adaptar-lo per aquest us, opció aquesta que era més econòmica que aixecar un edifici nou, Francesc Femades llogava, per un cànon anual, en règim de contracte emfitèutic, a l’Ajuntament de l’Hospitalet, aquesta gran casa per tal que el Consistori pogués fer en aquesta les obres d’adequació que calgués per poder establir allà una caserna militar. Les obres es van fer el 1741 i els militars d’infanteria i de cavalleria destacats o de pas pel poble es van establir regularment en aquell edifici, que comptava només amb un pis. El singular i antic edifici de tres pisos comptava amb dues esplèndides torres de guaita, una de les quals, a dalt, a la dreta, es pot apreciar a la fotografia, que estaven situades a les dues cantonades de la façana que rendia al pati interior, antiga entrada principal de l'edifici, pati al qual s'accedia pel carrer Barcelona. Al carrer Major, massa estret per poder haver situat allà l'entrada principal, rendia només un únic balcó, dos estretes portes i profusió de finestres, algunes de les quals van ser posteriorment tapiades, segurament per tal d'adaptar l'interior a habitatges, que era l'ús que va tenir l'edifici quan els militars el van abandonar i fins el seu enderroc l'any 1995. Era un edifici molt diferent i molt gran comparat amb les edificacions del voltant de la mateixa època, primera meitat del s.XIX, i disposava d'un gran pati interior que estructurava tot un seguit de dependències que l'envoltaven, que arribaven fins el carrer Barcelona, on una d'aquestes, com s'observa a la fotografia, comptava encara el 1970, oblidat allà, a la seva façana, amb un màstil per posar la bandera, per tractar-se de la garita d'accés al pati de la caserna. L’exèrcit espanyol va llogar, el 1862 , i després va comprar, el 1868, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua d'Isidre Angulo i Agustí, la masia situada molt a la vora d’aquest casalot, la masia coneguda com ca n’Angulo, Mas Nadal o can Mèlic, del s. XVII, i totes les terres que l’envoltaven, uns 50.000 metres quadrats, per situar allà la que va ser coneguda com Caserna de la Remunta, que va estar activa fins el 1994, espai avui reconvertit en el Parc de la Remunta parc, on es conserva l’antic mas. Els edificis afegits al pati d'accés a la Caserna van ser construïts el 1870, dos anys després que l'exèrcit la traslladés a la finca anomenada Can Mèlic o Ca n'Angulo. Des dels anys 20, al carrer Mas de Collblanc, al carrer Girona i Josep Prats i a aquestes dependències del carrer Barcelona, ja molt desfigurades i deteriorades en aquesta fotografia, que comptaven encara amb un pati intern descobert de 100 metres, van ser ocupades per la indústria de greixos lubrificants per a maquinària marca "Victoria" de Felip Colldefors Pons, com indiquen les inicials F i C que apareixen a sobre de la porta d'accés a la fàbrica. Aquest industrial, que n'era el propietari del recinte, va aixecar a Barcelona, al 1921 del segle passat, un imponent edifici d'oficines d'estil noucentista a la Via Laietana, núm. 12 projectat per Ramon Puig i Gairalt, edifici on aquest va instal·lar el seu despatx professional d'arquitectura.

Festa major de 1927. Carrer Major. Entrada a Can Vila o Can Modolell, a la finca de la família Prats.

Rètol anunciant la festa major de l'Hospitalet de l'any 1927 a l'inici del carrer Major, a l'alçada del que avui és la Plaça de la Remunta i el carrer Femades, que s'observa a la dreta de la fotografia. (Ubicació facilitada per Marta Piera el 24/08/2020). Es pot observar a l'esquerra la senyorial entrada a la gran finca dels Prats, on hi havia llavors el Mas Modolell de la Torre, també conegut com a Mas Burguera o Can Vila, motius relatius als masovers que van anar explotant el mas al llarg dels temps. Aquesta finca, que va arribar a disposar de 6,86 hectàrees de terreny pel conreu, des del carrer Major, com s'observa, fins al Torrent d’en Canyet, destacava tant pel seu volum, que deixava constància de la seva importància, com pel fet que la casa pairal estava adossada a una torre de vigilància o talaia de guaita de 14m. d'alçada, construïda el s. XVI, que permetia la visió del delta del Llobregat fins al mar, per protegir els habitants de la casa i de l’entorn de les ràtzies dels pirates sarraïns. El mur i la portalada s'aprecien ja força atrotinats pel pas dels anys i per les successives batalles (de la guerra del francés i de les guerres carlines) que la van deixar amb força marques de metralla, ja que en aquest indret, com segurament recordava alguna de les plaques de marbre situades a la façana de l'edifici del davant, es va establir una consistent fortificació de pedra amb robusta portalada de fusta en l'època de la primera carlinada, que va ser desmuntada i subhastada per l'Ajuntament el 1843. L'edifici que s'aprecia al darrere, on hi ha la tartana, un singular edifici de tres pisos, amb torre de guaita, que s'aprecia a la fotografia, un únic balcó i profusió de finestres, algunes de les quals van ser posteriorment tapiades, que era molt gran comparat amb les edificacions del voltant de la mateixa època, mitjans del s. XIX i que comptava amb un gran pati interior que estructurava tot un seguit de dependències que l'envoltaven, que arribaven fins el carrer Barcelona, era antigament, fins a finals del s. XIX, un quarter militar, probablement l'antiga caserna de La Remunta, que va ser creada el 1740. La Caserna de La Remunta es va instal·lar a partir de 1862 a la gran finca agrària coneguda com a Ca n' Angulo, situada molt a la vora d'aquest edifici i s'hi va mantenir allà, com a dipòsit de sementals de l'exèrcit, fins el 1994. En aquesta època, 1927, la finca ja havia deixat de funcionar a ple rendiment com a explotació agrària, doncs el 1923 les germanes Maria i Consuelo Prats van presentar a l'Ajuntament un gran projecte per urbanitzar i parcel·lar totalment la seva propietat, projecte que va ser aprovat i que va donar pas a l'obertura del carrer Frederic Prats, Passatge Vila, c/ Reforma , c/ Talaia i c/ Riera de l'escorxador. Les plumes d'aigua del Canal de la Infanta corresponents a aquesta finca van ser cedides per les germanes Prats a l'Ajuntament, que les va acceptar gustosament per tal d'abocar-les al clavagueram públic per tal de sanejar-lo de quan en quan. Tot i això la masia Can Vila o Can Modolell de la Torre es va mantenir dreta, cada cop més envoltada de blocs de pisos, fins el 1972, quan va ser finalment enderrocada. La Talaia, la torre de guaita de la finca, va ser traslladada pedra a pedra al seu actual emplaçament, a la Plaça de Josep Bordonau. Durant el trasllat, tot i que va estar supervisat per tècnics de patrimoni de la Diputació de Barcelona, van desaparèixer, sorprenent i inexplicablement, les arcades de pedra de les finestres de les golfes, que van haver de ser substituïdes, posteriorment a la seva inauguració el 1973, que es va fer sense que la "nova" Talaia estigués acabada de muntar, per unes de noves.

Carrer Major i antiga Caserna de la Remunta

Imatge presa en direcció a la Plaça de la Remunta. Fotografia del 1975. Al final de carrer es pot apreciar l'edifici del carrer Major que feia cantonada amb Riera de l'Escorxador. És molt probable que aquest singular edifici de tres pisos, amb un únic balcó i profussió de finestres, algunes de les quals van ser posteriorment tapiades, que era molt gran comparat amb les edificacions del voltant de la mateixa època, mitjans del s. XIX i que comptava amb un dues torres de guaita que rendien a gran pati interior que estructurava tot un seguit de dependències que l'envoltaven, que arribaven fins el carrer Barcelona, on en una d'aquestes hi havia un màstil per posar una bandera, fos antigament, fins a finals del s. XIX, un quarter militar, probablement la primera seu de l'antiga caserna de La Remunta, instal·lada des de 1862 a la gran finca agrària coneguda com a Ca n' Angulo, situada molt a la vora d'aquest edifici, però present a la ciutat des de 1740.

Carrer Major i antiga Caserna de la Remunta.

Imatge presa en direcció a la Plaça de la Remunta. Fotografia del 1975. Al final de carrer es pot apreciar l'edifici del carrer Major que feia cantonada amb Riera de l'Escorxador. És molt probable que aquest singular edifici de tres pisos, amb un únic balcó i profussió de finestres, algunes de les quals van ser posteriorment tapiades, que era molt gran comparat amb les edificacions del voltant de la mateixa època, mitjans del s. XIX i que comptava amb un dues torres de guaita que rendien a gran pati interior que estructurava tot un seguit de dependències que l'envoltaven, que arribaven fins el carrer Barcelona, on en una d'aquestes hi havia un màstil per posar una bandera, fos antigament, fins a finals del s. XIX, un quarter militar, probablement la primera seu de l'antiga caserna de La Remunta, instal·lada des de 1862 a la gran finca agrària coneguda com a Ca n' Angulo, situada molt a la vora d'aquest edifici, però present a la ciutat des de 1740.

Primera seu de la Caserna de La Remunta. Vista de la seva façana posterior.

Vista parcial de l'edifici del carrer Major que feia cantonada amb Riera de l'Escorxador. Fotografia del 1975. Es veu un graffiti que diu; "20N=Madrid". Aquest singular edifici va ser antigament, fins a finals del s. XIX, un quarter militar, la primera seu de l'antiga caserna de La Remunta, instal·lada des de 1862 a la gran finca agrària coneguda com a Ca n' Angulo, o Can Mèlic, situada molt a la vora d'aquest edifici, però present a la ciutat des de 1740, al mateix indret que ocupava aquest edifici, com ens explica un document notarial del 14 d’octubre de 1740, Manual 5, foli 426 de l’Arxiu Notarial de Protocols de Barcelona, redactat en llatí pel notari Joan Olzina i Cabanes on deixa constància de l’establiment de contracte emfitèutic entre el pagès de Cornellà Francesc Femades i Puigventòs i els regidors de l’Ajuntament de l’Hospitalet Anton Gaià, Anton Prats i Roqueta, Josep Riera i Salom i Jacint Bofill, amb el vist i plau de l’alcalde de l'època Jaume Hosta. S’explica en aquest document que, essent Francesc Femades propietari d’un gran casalot amb un gran pati de 1654, situat al començament del carrer Major de l’Hospitalet, que ell no habitava i que requeria obres de millora, que ell no volia fer, i donat que l’Ajuntament de l’Hospitalet cercava un edifici per poder instal·lar correctament les tropes destacades o de pas per l’Hospitalet, per alliberar els veïns del poble d’haver d’allotjar-les a les seves llars particulars, amb les molèsties que això els comportava i que, havent visitat els representants del Consistori diversos edificis del poble, inclòs el seu, i havent arribat aquests a la conclusió que era el que més satisfactòriament reunia les condicions per poder adaptar-lo per aquest us, opció aquesta que era més econòmica que aixecar un edifici nou, Francesc Femades llogava, per un cànon anual, en règim de contracte emfitèutic, a l’Ajuntament de l’Hospitalet, aquesta gran casa per tal que el Consistori pogués fer en aquesta les obres d’adequació que calgués per poder establir allà una caserna militar. Les obres es van fer el 1741 i els militars d’infanteria i de cavalleria destacats o de pas pel poble es van establir regularment en aquell edifici, que comptava només amb un pis. El singular i antic edifici de tres pisos de la fotografia comptava amb dues esplèndides torres de guaita, que no s'aprecien a la fotografia perquè estaven situades a les dues cantonades de la façana que rendia al pati interior, antiga entrada principal de l'edifici. Al carrer Major rendia només un únic balcó, dos estretes portes i profusió de finestres, algunes de les quals van ser posteriorment tapiades, com s'observa a la fotografia, segurament per tal d'adaptar l'interior a habitatges, que era l'ús que va tenir l'edifici quan els militars el van abandonar i fins el seu enderroc l'any 1995. Era un edifici molt gran comparat amb les edificacions del voltant de la mateixa època, primera meitat del s.XIX, i comptava amb un gran pati interior que estructurava tot un seguit de dependències que l'envoltaven, que arribaven fins el carrer Barcelona, on una d'aquestes comptava amb un màstil per posar una bandera per tractar-se de la garita d'entrada al recinte. L’exèrcit espanyol va llogar, el 1862 , i després va comprar, el 1868, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua d'Isidre Angulo i Agustí, la masia situada molt a la vora d’aquest casalot, la masia coneguda com ca n’Angulo, Mas Nadal o can Mèlic, del s. XVII, i totes les terres que l’envoltaven, uns 50.000 metres quadrats, per situar allà la que va ser coneguda com Caserna de la Remunta, que va estar activa fins el 1994, quan va passar a ser l'Escola de Capacitació Agrària i Equina de la Generalitat. El 2007 el Ministeri de Defensa, propietari encara del recinte, el va vendre a l'Ajuntament de l'Hospitalet, que va reconvertir-ho, en part, en el Parc de la Remunta, on es conserva l’antic mas i la gran porta de ferro forjat d'accés a l'antiga caserna.

Caserna de La Remunta

Fotografia publicada a la Memoria del ejercicio de 1928 de l'Ajuntament de l'Hospitalet de la tanca que delimitava el recinte i l'entrada principal de la Caserna de la Remunta, projecte realitzat el 1928 per l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt per tal de substituir la tanca i l'entrada anterior, del s. XIX, que estava situada uns metres davant aquesta i va estar afectada per la construcció de la carretera de Barcelona a Calafell. L'entrada al recinte, com s'observa a la fotografia, era imponent i comptava amb una gran protalada de ferro forjat amb fanals inclosos que s'ha preservat a l'entrada de l'actual Parc de la Remunta. L'edifici principal, el que es pot intuir en aquesta fotografia, era una casa pairal que va ser construïda el 1691 que va ser anomenada al llarg del temps amb diferents motius, entre altres, Can Mèlich, Can Nadal i Ca n'Angulo. La masia és de planta basilical amb coberta a quatre aigües al cos central i a una sola als dos costats. El costat dret presenta adossada una terrassa. A la façana principal hi ha tres obertures en planta baixa, i tres més al primer pis, però la porta principal es troba situada al centre del primer pis i s'hi accedeix mitjançant una escala doble, fet relativament normal en aquest tipus de masies. Hi ha la data de 1691 a la llinda de la porta posterior. El Canal de la Infanta passava des de 1819 just al costat de la part de darrera de la finca. El l'exèrcit, que ja comptava amb una caserna d'infanteria molt a prop d'aquesta masia des de 1740, la va llogar el 1862 per tal d'instal·lar allà un esquadró de remuntadors d'artilleria. Posteriorment, l'any 1868, la va comprar juntament amb les 8,5 hectàrees de terreny que l'envolten, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua de l'enginyer agrònom d'Isidor d'Angulo i Agustí. Des de llavors se li va donar un altre ús: El de dipòsit de cavalls sementals per a la cria i cura dels cavalls de l'exèrcit. Va ser Dipòsit de Sementals d'Artilleria fins a l'any 1926, data en què va passar a ser el 4t Dipòsit de Sementals de Cavalleria, i va estar en funcionament fins a l'any 1994, data en què l'exèrcit desocupa la caserna i s'instal·la al seu lloc l'Escola de Capacitació Agrària de la Generalitat de Catalunya fins a l'any 2011. El 1886 es van construir unes instal·lacions annexes destinades als animals: Quadres, infermeria veterinària, ferreria... Són edificis d'una o dues plantes realitzades en obra vista i cobertes de sostre a dues aigües. Les obertures són d'arc de mig punt o d'arc rebaixat i hi ha alguns elements decoratius com ara pilastres adossades als murs. Els sementals que tenia l'exèrcit eren molt coneguts i valorats arreu de Catalunya, ja que es tractava d'animals de gran qualitat, poderoses races de tir com a bretons, perxerons i ardenes, adequats per als treballs de camp. Tenien un calendari de desplaçaments a diferents pobles de Catalunya per cobrir les eugues de pagesos i ramaders, que així podien aconseguir bons exemplars. També més endavant, va haver-hi animals de cadira i tir lleuger: Sementals de pura raça àrab, pura raça espanyola i altres races esportives. De quan en quan sortien en formació pels carrers de l'Hospitalet, fet que despertava, òbviament, molta expectació entre tothom, sobretot els infants. Des de 2011 l'Ajuntament de l'Hospitalet ha anat remodelant aquest espai enderrocant algunes de les edificacions obsoletes d'aquesta antiga caserna, rehabilitant unes altres per altres usos (Esplai Xixell, Guarderia Patufet, i la casa Pairal, que espera encara la rehabilitació, entre elles), integrant dins la xarxa urbana aquest nou espai guanyat per a la ciutat obrint nous carrers que el connecten i creant un gran parc públic, el Parc de la Remunta, al voltant del qual s'han anat construint diferents blocs de pisos. Està catalogada en el PEPPA amb núm. 52

Caserna de La Remunta

Edifici on hi havia les quadres de la Caserna de la Remunta i, davant, un grup de soldats caminant. L'edifici principal, que no es pot observar en aquesta fotografia, era una casa pairal que va ser construïda el 1691 que va ser anomenada al llarg del temps amb diferents motius, entre altres, Can Mèlich, Can Nadal i Ca n'Angulo. La masia és de planta basilical amb coberta a quatre aigües al cos central i a una sola als dos costats. El costat dret presenta adossada una terrassa. A la façana principal hi ha tres obertures en planta baixa, i tres més al primer pis, però la porta principal es troba situada al centre del primer pis i s'hi accedeix mitjançant una escala doble, fet relativament normal en aquest tipus de masies. Hi ha la data de 1691 a la llinda de la porta posterior. El Canal de la Infanta passava des de 1819 just al costat de la part de darrera de la finca. L'exèrcit, que ja comptava amb una caserna d'infanteria molt a prop d'aquesta masia des de 1740, la va llogar el 1862 per tal d'instal·lar allà un esquadró de remuntadors d'artilleria. Posteriorment, l'any 1868, la va comprar juntament amb les 8,5 hectàrees de terreny que l'envolten, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua de l'enginyer agrònom d'Isidor d'Angulo i Agustí. Des de llavors se li va donar un altre ús: El de dipòsit de cavalls sementals per a la cria i cura dels cavalls de l'exèrcit. Va ser Dipòsit de Sementals d'Artilleria fins a l'any 1926, data en què va passar a ser el 4t Dipòsit de Sementals de Cavalleria, i va estar en funcionament fins a l'any 1994, data en què l'exèrcit desocupa la caserna i s'instal·la al seu lloc l'Escola de Capacitació Agrària de la Generalitat de Catalunya fins a l'any 2011. El 1886 es van construir unes instal·lacions annexes destinades als animals: Quadres, infermeria veterinària, ferreria... Són edificis d'una o dues plantes realitzades en obra vista i cobertes de sostre a dues aigües. Les obertures són d'arc de mig punt o d'arc rebaixat i hi ha alguns elements decoratius com ara pilastres adossades als murs. Els sementals que tenia l'exèrcit eren molt coneguts i valorats arreu de Catalunya, ja que es tractava d'animals de gran qualitat, poderoses races de tir com a bretons, perxerons i ardenes, adequats per als treballs de camp. Tenien un calendari de desplaçaments a diferents pobles de Catalunya per cobrir les eugues de pagesos i ramaders, que així podien aconseguir bons exemplars. També més endavant, va haver-hi animals de cadira i tir lleuger: Sementals de pura raça àrab, pura raça espanyola i altres races esportives. De quan en quan sortien en formació pels carrers de l'Hospitalet, fet que despertava, òbviament, molta expectació entre tothom, sobretot els infants. Des de 2011 l'Ajuntament de l'Hospitalet ha anat remodelant aquest espai enderrocant algunes de les edificacions obsoletes d'aquesta antiga caserna, rehabilitant unes altres per altres usos, com aquesta que surt a la fotografia, (Esplai Xixell, Guarderia Patufet, i la casa Pairal, que espera encara la rehabilitació, entre elles), integrant dins la xarxa urbana aquest nou espai guanyat per a la ciutat obrint nous carrers que el connecten i creant un gran parc públic, el Parc de la Remunta, al voltant del qual s'han anat construint diferents blocs de pisos. Està catalogada en el PEPPA amb núm. 52

Caserna de La remunta. Salts de cavall a la Remunta el maig de 1974

Salts de cavall a la Remunta el maig de 1974. Es pot apreciar al darrera la construcció d'un gran bloc de pisos en el que llavors era el carrer Alps.

Caserna de la Remunta. Salts de cavall a la Remunta el maig de 1974

Salts de cavall a la Remunta el maig de 1974. Es pot apreciar al darrera l'edifici militar, segurament habitatges dels militars, la torre de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida.

Caserna de La Remunta

Fotografia de principis del del s. XX de l'entrada primigènia al recinte de la Remunta. Posteriorment, el 1928, per l'arquitecte municipal ramon Puig i Gairalt, aquesta tanca va ser refeta totalment i fortificada i a l'entrada al recinte, molt més gran que aquesta, va ser instal·lada una espectacular portalada de ferro forjat amb fanals incorporats que encara es conserva a l'entrada del Parc de la Remunta. Es veu, a dins, un grup de soldats, alguns amb l'uniforme de rayadillo, teixit fresc que es va fer servir pels uniformes militars des del 1886 fins el 1914 al passeig central arbrat que arribava fins l'edifici principal de la Caserna de la Remunta, que s'intueix al fons i que encara es conserva avui, també, al Parc de la Remunta. Aquest edifici principal, el que es pot observar en aquesta fotografia, era una casa pairal que va ser construïda el 1691 que va ser anomenada al llarg del temps amb diferents motius, entre altres, Can Mèlich, Can Nadal i Ca n'Angulo. La masia és de planta basilical amb coberta a quatre aigües al cos central i a una sola als dos costats. El costat dret presenta adossada una terrassa. A la façana principal hi ha tres obertures en planta baixa, i tres més al primer pis, però la porta principal es troba situada al centre del primer pis i s'hi accedeix mitjançant una escala doble, fet relativament normal en aquest tipus de masies. Hi ha la data de 1691 a la llinda de la porta posterior. El Canal de la Infanta passava des de 1819 just al costat de la part de darrera de la finca. El l'exèrcit, que ja comptava amb una caserna d'infanteria molt a prop d'aquesta masia des de 1740, la va llogar el 1862 per tal d'instal·lar allà un esquadró de remuntadors d'artilleria. Posteriorment, l'any 1868, la va comprar juntament amb les 8,5 hectàrees de terreny que l'envolten, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua de l'enginyer agrònom d'Isidor d'Angulo i Agustí. Des de llavors se li va donar un altre ús: El de dipòsit de cavalls sementals per a la cria i cura dels cavalls de l'exèrcit. Va ser Dipòsit de Sementals d'Artilleria, com ens indica l'escut d'armes a l'entrada de la Caserna, fins a l'any 1926, data en què va passar a ser el 4t Dipòsit de Sementals de Cavalleria, i va estar en funcionament fins a l'any 1994, data en què l'exèrcit desocupa la caserna i s'instal·la al seu lloc l'Escola de Capacitació Agrària de la Generalitat de Catalunya fins a l'any 2011. El 1886 es van construir unes instal·lacions annexes destinades als animals: Quadres, infermeria veterinària, ferreria... Són edificis d'una o dues plantes realitzades en obra vista i cobertes de sostre a dues aigües. Les obertures són d'arc de mig punt o d'arc rebaixat i hi ha alguns elements decoratius com ara pilastres adossades als murs. Els sementals que tenia l'exèrcit eren molt coneguts i valorats arreu de Catalunya, ja que es tractava d'animals de gran qualitat, poderoses races de tir com a bretons, perxerons i ardenes, adequats per als treballs de camp. Tenien un calendari de desplaçaments a diferents pobles de Catalunya per cobrir les eugues de pagesos i ramaders, que així podien aconseguir bons exemplars. També més endavant, va haver-hi animals de cadira i tir lleuger: Sementals de pura raça àrab, pura raça espanyola i altres races esportives. De quan en quan sortien en formació pels carrers de l'Hospitalet, fet que despertava, òbviament, molta expectació entre tothom, sobretot els infants. Des de 2011 l'Ajuntament de l'Hospitalet ha anat remodelant aquest espai enderrocant algunes de les edificacions obsoletes d'aquesta antiga caserna, rehabilitant unes altres per altres usos (Esplai Xixell, Guarderia Patufet, i la casa Pairal, que espera encara la rehabilitació, entre elles), integrant dins la xarxa urbana aquest nou espai guanyat per a la ciutat obrint nous carrers que el connecten i creant un gran parc públic, el Parc de la Remunta, al voltant del qual s'han anat construint diferents blocs de pisos. Està catalogada en el PEPPA amb núm. 52

Caserna de La Remunta

Vista de l'interior del recinte de la Remunta. Es veu el cos central del conjunt de la Caserna de la Remunta, amb part de la façana de l'edifici principal i el seu lateral dret, on hi havia la cantina. Aquest edifici principal, el que es pot observar en aquesta fotografia, era una casa pairal que va ser construïda el 1691 que va ser anomenada al llarg del temps amb diferents motius, entre altres, Can Mèlich, Can Nadal i Ca n'Angulo. La masia és de planta basilical amb coberta a quatre aigües al cos central i a una sola als dos costats. El costat dret presenta adossada una terrassa. A la façana principal hi ha tres obertures en planta baixa, i tres més al primer pis, però la porta principal es troba situada al centre del primer pis i s'hi accedeix mitjançant una escala doble, fet relativament normal en aquest tipus de masies. Hi ha la data de 1691 a la llinda de la porta posterior. El Canal de la Infanta passava des de 1819 just al costat de la part de darrera de la finca. El l'exèrcit, que ja comptava amb una caserna d'infanteria molt a prop d'aquesta masia des de 1740, la va llogar el 1862 per tal d'instal·lar allà un esquadró de remuntadors d'artilleria. Posteriorment, l'any 1868, la va comprar juntament amb les 8,5 hectàrees de terreny que l'envolten, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua de l'enginyer agrònom d'Isidor d'Angulo i Agustí. Des de llavors se li va donar un altre ús: El de dipòsit de cavalls sementals per a la cria i cura dels cavalls de l'exèrcit. Va ser Dipòsit de Sementals d'Artilleria fins a l'any 1926, data en què va passar a ser el 4t Dipòsit de Sementals de Cavalleria, i va estar en funcionament fins a l'any 1994, data en què l'exèrcit desocupa la caserna i s'instal·la al seu lloc l'Escola de Capacitació Agrària de la Generalitat de Catalunya fins a l'any 2011. El 1886 es van construir unes instal·lacions annexes destinades als animals: Quadres, infermeria veterinària, ferreria... Són edificis d'una o dues plantes realitzades en obra vista i cobertes de sostre a dues aigües. Les obertures són d'arc de mig punt o d'arc rebaixat i hi ha alguns elements decoratius com ara pilastres adossades als murs. Els sementals que tenia l'exèrcit eren molt coneguts i valorats arreu de Catalunya, ja que es tractava d'animals de gran qualitat, poderoses races de tir com a bretons, perxerons i ardenes, adequats per als treballs de camp. Tenien un calendari de desplaçaments a diferents pobles de Catalunya per cobrir les eugues de pagesos i ramaders, que així podien aconseguir bons exemplars. També més endavant, va haver-hi animals de cadira i tir lleuger: Sementals de pura raça àrab, pura raça espanyola i altres races esportives. De quan en quan sortien en formació pels carrers de l'Hospitalet, fet que despertava, òbviament, molta expectació entre tothom, sobretot els infants. Des de 2011 l'Ajuntament de l'Hospitalet ha anat remodelant aquest espai enderrocant algunes de les edificacions obsoletes d'aquesta antiga caserna, rehabilitant unes altres per altres usos (Esplai Xixell, Guarderia Patufet, i la casa Pairal, que espera encara la rehabilitació, entre elles), integrant dins la xarxa urbana aquest nou espai guanyat per a la ciutat obrint nous carrers que el connecten i creant un gran parc públic, el Parc de la Remunta, al voltant del qual s'han anat construint diferents blocs de pisos. Està catalogada en el PEPPA amb núm. 52

Dia de Reis al pati de la Remunta

Dia de Reis al pati de la Remunta.Veiem un grup de nens i nenes, alguns amb cistelles a la mà, i vestits "de diumenge" aproximadament l'any 1949. Els familiars dels militars rebien regals de reis a la Remunta. Al centre de la imatge, amb bufanda blanca, la nena Mª Dolors Lozano, darrera seu Rafael i José Lozano, els dos nens damunt del banc amb pantaló curt i mitjons blancs